No podiem deixar passar la visita de Francesco Tonucci, conegut també per 'Frato' a Sueca. El passat 4 de juny, el pedagog italià va participar amb la ponència "La citutat de les xiquetes i els xiquets" en les IX Jornades de Psicologia, Educació i Municipi.
Tonucci, entre altres coses, defensa la utilització de l'espai públic com a espai de convivència, i baix la participació activa dels xiquets proposa un canvi de model en el govern de ciutat.
Així, critica l'apoderament de l'espai públic dels vehicles privats, que ha provocat la vertebració de les ciutats, fins al punt de donar-li més importància als cotxes que als propis xiquets, impedint així que es desenvolupen amb autonomia.
També critica l'arraconament que sofreixen els nostres menors, a l'oferir-lis espais pròpiament per a d'ells, com parcs infantils i activitats excessivament programades en lloc de fer l'espai públic un espai per a tots, on tant xiquets, com homes, dones i majors tinguem cabuda.
Caldria doncs reflexionar i replantejar 'l'engabiament' per exemple, del parc infantil de l'estació? Té algun sentit? Hem de posar reixes, portes, pastells als parcs infantils per a fer-los més segurs? O cal fer els carrers dels voltants més segurs? O ja posats fer la ciutat sencera més agradable i segura? Què penseu?
Reproducció de les ponències de les IX Jornades de Psicologia, Educació i Municipi.
La ciutat habitable, entre Tonucci i la biologia.
Notícia.
